MANDARINES:

MIORO: és una mandarina de tamany mitjà, fàcil de pelar. Gairebé no es nota la fibra dels grills i té molt de suc. És la Navelate de les mandarines. Es cull des de mitat octubre fins desembre.

CLEMENULES: mandarina de color taronja intens i bon tamany, fàcil de pelar. Té un suc de molta qualitat i molt compensat d’àcids i sucre. Es cull des de novembre fins gener.

HERNANDINA: mandarina de color taronja fort però que tot i haver madurat pot mantenir una tonalitat verdosa. Té la pell fina, es pela fàcilment i és de sabor molt agradable.
Es cull des de mitat desembre fins febrer.

TARONGES:

NAVELINA: taronja de forma redona i bon tamany. La seua pell és fina i el color intens. Té un sabor molt equilibrat i molt de suc. És la varietat primerenca de les taronges, des de novembre fins març.

NAVELATE: taronja de pell suau i llisa, color taronja clar i forma ovalada. Polpa amb molt de suc. La relació entre el sucre i l’àcid que conté fan que estigue a l’alçada dels paladars més exigents. Es la taronja per excel·lència. Per la seua qualitat es destina sobretot a mercats selectes. Es cull des de gener fins maig.

NAVEL LANE-LATE: taronja de forma arrodonida color clar, destaca per poder conservar el seu suc durant hores sense que es faci amarg. Es cull des de finals de febrer fins abril.

VALENCIA-LATE: taronja de tamany mitjà, pell prima i llisa. Té molt de suc, de bon aroma i sabor, lleugerament àcid. És la varietat de taronges més tardana, es cull des d’abril fins maig.

SANGUINA: La taronja sanguina, també anomenada habitualment taronja de la sang, pertany al grup de taronges dolces, encara que té un sabor agredolç que la fa diferent i singular.
Se l’anomenava la taronja dels pobres . Fa anys van deixar de cultivar-se i ara se’n tornen a trobar, ja que té moltes propietats. La taronja sanguina és molt rica en vitamina C, potassi i àcid fòlic. Tanmateix, també destaca pel seu alt contingut amb altres vitamines i antioxidants.
Alguns estudis fins i tot relacionen les antocianines, responsables del seu color vermell, amb propietats antienvelliment i anticancerígenes. També ajuden a controlar el colesterol LDL i poden disminuir les possibilitats de patir algunes cardiopaties. No tenen sucre, són aptes per persones diabètiques.

SUCRENYA: taronja de forma rodona,del grup de les taronges dolces, és també una varietat antiga. Ara gairebé no es cultiva. La seua caraterística és que no té àcid i com a conseqüència d’això té un sabor insípid. Tradicionalment s’ha fet servir per a fer els purés de fruita dels bebés.

ALTRES CÍTRICS:

ARANGES O POMELOS en castellà: Fruit ric en vitamina C, gran defensor del sistema immunològic. La vitamina C protegeix el nostre cos contra l’estrès oxidatiu causat pels radicals lliures. Ajuda a baixar el colesterol. Prevé els càlculs renals. Les aranges ajuden a aprimar-se, és lliure de greix, conté un gran nombre d’enzims cremadores de greix.

LLIMONES : La llimona, tot i tenir gust àcid, una vegada metabolitzada, i sempre que en prenguem amb mesura,té un efecte alcalí que ens ajuda a compensar la tendència natural a l’acidificació del cos. Aquesta acidificació està provocada per la majoria de situacions amb què ens enfrontem cada dia: els aliments refinats i processats, la contaminació atmosfèrica, les reaccions de l’organisme davant l’estrès, etc. Convé, però, no abusar-ne.